Un adolescent d’Albal que pateix una malaltia neuromuscular congènita promou la comunicació entre persones que no tenen veu

Dimecres 21 juliol 2021 | Municipi, Social

L’absència de llenguatge verbal, per problemes en la parla, dificulten la comunicació de les persones que pateixen alguna discapacitat que els dificulta expressar-se mitjançant la veu. Bé ho sap Miguel Camacho, un jove de 15 anys d’Albal, que res més nàixer, va ser diagnosticat amb una malaltia rara, la miopatia nemalímica. Es tracta d’un trastorn congènit que afecta el desenvolupament muscular, que redueix la seua mobilitat i que l’obliga a estar connectat permanentment a un respirador. Per este motiu, l’adolescent albalenc no va poder comunicar-se verbalment i ha proposat un projecte als seus pares, necessita del suport moral i incondicional d’estos, però també l’econòmic, a través d’empreses i institucions. “Vull bastir ponts i continuar lluitant contra les barreres, per això compartisc la meua experiència, per a donar a conéixer les eines que em permeten connectar-me amb el meu entorn, per a ajudar i guiar a persones amb vulnerabilitats similars a les meues”, explica.

La primera porta que ha tocat ha sigut la de l’Ajuntament del seu poble natal, Albal. Al costat dels seus pares – Miguel Camacho i Gador Cantó-, visitaven recentment el consistori, on van ser rebuts per l’alcalde Ramón Marí i l’edil d’Educació, Melani Jiménez. Després d’escoltar l’esgarrifosa iniciativa, els membres de l’Executiu han traslladat al jove el suport institucional i l’han felicitat “per la seua solidaritat i coratge”. La família Camacho pretén fer extensiu el projecte, als centres escolars de la Comunitat, on cursen xiquets i xiquetes amb patologies semblants a les de Miguel “i donar-los veu, a través d’altres formes de comunicació”.

Donar veu als sense veu

Malgrat els obstacles físics, l’esperit lluitador del jove és imparable. Estudia en l’IES d’Albal, malgrat totes les seues barreres, però gràcies a l’avanç de les noves tecnologies i a la seua indubtable voluntat per a poder comunicar-se no sols amb familiars sinó també amb amics i professorat, tindre veu per a ell ja no és un somni llunyà, sinó una realitat. A través de la implementació d’un sistema augmentatiu de comunicació (SAAC), Miguel ha aconseguit adquirir veu pròpia. Una eina tecnològica, que funciona a través d’un ordinador i un sofisticat sistema d’eyetracking, el qual li permet expressar les seues necessitats, desitjos i, ara també, les seues pròpies iniciatives.

Sens dubte, el principal motor de Miguel Camacho són els seus pares, els qui asseguren no tindre paraules per a descriure el tremend orgull que han sentit en conéixer les intencions del seu fill. ‘Ens agradaria assistir a famílies que es troben en una situació similar i tendir-los una mà a través de la nostra pròpia història, de la història de Miguel’, expliquen.