L’Ajuntament col·labora en la restauració de les campanes de Nostra Senyora dels Àngels amb una aportació de 6.000 euros

Les campanes de la parròquia Nostra Senyora dels Àngels van tornar a sonar després de cinc mesos, és el temps en el qual han estat fora del seu hàbitat, la històrica parròquia local. Els treballs van estar en mans de l’empresa Rellotges i Campanes Monumentals. Per a celebrar la volta, les parròquies van organitzar un sopar fraternal que ha recaptat fons per a sufragar les despeses dels treballs que han ascendit a 31.000 euros i que han rebut una aportació municipal de 6.000 euros per part de l’Ajuntament, a través del conveni signat hui entre l’alcalde Ramón Marí i el rector local Engraci Bataller.

Una festa per a celebrar la volta de les campanes

A la fi de juliol va tindre lloc la celebració del retorn de les quatre campanes que coronen de nou l’església després de ser beneïdes per Engraci Bataller. L’acte va comptar amb la col·laboració dels Mestres Campaners de València que van dirigir un concert de campanes i on es va poder apreciar la completa restauració que ha retornat el so i l’essència de les campanes, sent la més antiga de 1778. Els treballs eren necessaris perquè s’havia detectat un important desgast des que en els anys 70 es va produir el procés d’automatització dels tocs. Amb l’actuació s’ha recuperat el so, lluentor i color original, s’han substituït els jous de ferro per uns de manera similars als originals i es van canviar els motors per uns elèctrics, que simulen tocs manuals i que permetran que siguen tocades de manera manual.

De les quatre campanes que han estat restaurades la més gran es diu ‘Mare de Déu dels Àngels’ i va ser fosa en 1778 per Bartolomé Borrás, té 98 centímetres de diàmetre i pes 550 quilos. ‘Santa Ana i santa Bàrbara’ és per edat i grandària la següent. Va ser fosa per Ferrer en 1890 i té 82 centímetres de diàmetre i un pes de 320 quilos. A ella li segueix la campana que porta per nom ‘Sant Josep i santa Teresa’, fosa en 1924 pels Germans Roses, té un diàmetre de 70 centímetres i pes 200 quilos. La més jove, amb prop de 100 quilos, és ‘Santa Juliana’, fosa per Salvador Manclús en 1987 i amb un diàmetre de 56 centímetres.

La Parròquia es va concloure en 1697, encara que posteriorment es van afegir els altars, la capella del Sagrari, el nínxol dedicat a l’advocació titular i el campanar construït en 17333. Està declarat Bé de Rellevància Local i inclòs en el Catàleg de Béns i espais Protegits del Pla General d’Albal, constituint un dels elements referencials del patrimoni historicoartístic de la localitat, “per la qual cosa la restauració redunda en benefici del municipi en contribuir a millorar el patrimoni d’aquest”, remarca el primer edil.