La Diputació presenta l’avantprojecte de Camí Reial amb cinc alternatives basades en dues opcions d’actuació

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha presentat l’avantprojecte d’Urbanització i ordenació del trànsit no motoritzat en el Camí Reial des d’Albal a la CV-33 fins a la connexió amb les rondes de circumval·lació a València, com a primer pas per estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari.
El projecte que té com a objectiu contribuir a la vertebració de l’Horta Sud amb una xarxa segura per a ciclistes i vianants que aprofite la renovació d’un camí històric per a connectar-ho amb el futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d’Espanya, sent la Diputació l’organisme públic idoni per a escometre el projecte demanat pels municipis afectats a través de la Mancomunitat de l’Horta Sud.
Segons ha explicat la diputada Dolors Gimeno, l’estudi presenta dues opcions amb diferents variacions. La primera alternativa amb tres opcions presenta el carril bici segregat, en l’àmbit de calçada, separat del trànsit rodat i els itineraris per als vianants i diferents punts d’origen a la ciutat de València, mentre que la segona alternativa, contempla l’ús compartit de la calçada pel trànsit i el ciclista amb mesures de pacificació del trànsit i abalisament.
A la jornada de presentació celebrada al saló de Plens de la Diputació de València, han assistit, l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó i el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Martí Raga; l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz; l’alcalde de Massanassa, Paco Comes Monmeneu; el regidor d’Obres d’Albal, Ramón Tarazona; la regidora d’Urbanisme d’Alfafar, Encarna Muñoz; el regidor de Mobilitat Sostenible de l’ajuntament de València, GuiseppeGrezzi; i el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Jose Francisco Cabanes.
Una vegada presentat l’avantprojecte amb les diferents opcions i pressupostos estimats, que ronden entre els 2,2 milions i els 8,3 milions d’euros, s’inicia el procés d’estudi per part dels ajuntaments i el procés de participació ciutadana per decidir entre les diferents opcions.
L’exposició de motius de la llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 6/2011 d’1 d’abril, contempla el canvi de model cap a una mobilitat mediterrània associat al gaudi de la ciutat i de l’entorn que suposa una disminució real dels nivells d’emissions i consums energètics com un dels objectius a perseguir que s’han vist potenciats amb l’aprovació de l’Agenda 2030, “especialment en l’objectiu 9.1 mitjançant el desenvolupament d’infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d’ocupació”, ha recordat la diputada Gimeno.

El Camí Reial
El Camí Reial de Madrid és una via construïda a la fi del segle XVIII, de gran importància logística en connectar ciutats perifèriques amb l’interior peninsular, donant suport al seu traçat puntualment sobre la calçada romana Via Augusta. Posteriorment, en el segle XX es va designar com a N-340. Concebuda de caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes va anar configurant la via en la malla urbana, convertint-la en un eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d’Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.
A mesura que es van imposar en el segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l’elevada intensitat de trànsit. Es va desdoblegar primer per l’actual V-31 de titularitat estatal, completant posteriorment amb la CV-400 de titularitat autonòmica (en l’actualitat la Generalitat Valenciana està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclista que separa estos trànsits de la CV-400 donant continuïtat a la CR-400 amb la ciutat de València) que deixa al Camí Reial com una via de caràcter urbà, mantenint el seu potencial d’eix dinamitzador a causa del seu traçat i història.
Actualment la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d’aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament. El transport públic de connexió intermunicipal i les seues parades es desenvolupa per esta via. No hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa sumada a l’alta intensitat de trànsit la fa una via insegura. Se sumen a la complexitat de la circulació els trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials que s’han desenvolupat especialment a l’est i ocupen el territori fins a la V-31.