INFORMACIÓ
Com arribar ...
Història
Associacions i clubs esportius
Postals
Telèfons d'Interés
   
 
Castellano
Ajuntament Administració General Informació Servicis Inici e-mail Mapa del web

  HISTÒRIA

Cronologia / / / / / Carta Pobla / /
 

 

Cronologia

Es pretén, a manera d'extracte, exposar la cronologia d'alguns fets de la nostra història.

PREHISTÒRIA:
Paleolític (Edat de Pedra): Aprox. 50000 a. C.
Primers pobladors, de pas, nòmades. No hi ha registres, ni vestigis.

Neolític (Pedra Nova). 4000 a.C.
Se suposen els primers assentaments.

Edat dels Metalls: del 2500 al 1000 a.C.
Es té coneixements de cultures veïnes, però no s'hi han trobat restes.

1000 al 500 a.C.
Assentaments ibers. (possiblement ibers edetans).

500 al 300 a.C.
Primeres colonitzacions cartagineses. No hi ha registres d'este passat.

300 a.C. al 400 d.C.
Colonitzacions romanes i domini. Encara que és un període relativament recent, tampoc hi ha registres o vestigis del seu pas.
Es desconeix si el nom del nostre poble té orígens ibers; llavors hauria de ser merament un llogaret.
Tampoc se sap si el "Camí Reial" estaria traçat sobre una antiga calçada romana.

400 al 700 d.C.
Domini visigot. Suposem (tampoc hi ha registres) que encara el nostre poble no era més que una xicoteta alqueria o llogaret.

700 al 1238 d.C.
Domini musulmà. Es desconeixen referències escrites. El nom "Alboayal" pareix d'origen o modificació àrab d'"Albal" (el secà). Fins al moment són conjectures.
La torre àrab pertany a esta època. La seua utilitat és incerta, encara que possiblement fóra talaia o torre de sentinella (recordem que en els seus orígens hagué d'estar en un extrem de l'alqueria). L'arròs és un altre dels llegats deixats pel musulmà i que és cultiu de rigor en tota la Marjal.

1094-1102
Regne del Cid. Es desconeixen referències o repercussions d'este breu període. (Alboayal pertany durant estos anys a la València del Cid).

1238
Jaume I conquista estes terres (quedant així sota la Corona d'Aragó). "Alboayal" és el nom que figura en el Llibre del Repartiment, primer document escrit on s'arreplega el nom del nostre poble.
(1 de maig) El cavaller Egidio d'Atrossillo figura com a primer propietari de l'alqueria d'Alboayal (Llibre del Repartiment), per paga de la seua col·laboració en les campanyes al costat de Jaime l.

1244
(13 de maig) Egidio d'Atrossillo ven estes terres, a ell assignades, al Capítol de la Seu de València.
(13 d'octubre) Carta de Poblament (document on s'arrepleguen les condicions, a manera de contracte, que s'oferixen les terres de l'alqueria a les persones que van a viure en les seues cases i treballar les seues terres). S'assigna a 32 famílies. En el document també figuren els noms dels caps de família.

1279
Ja es tenen notícies d'una església. Segons consta en un document es donen per a esta 72 sous i 5 diners (monedes de l'època), i en 1280 per al capellà 54 sous i 4 diners. Creiem que potser fundada per Jaume I, o en el seu nom, és la precedent de l'església Mare de Déu dels Àngels.

1289
La imatge de Santa Anna es creu de 700 anys d'antiguitat, que segons antiquísima tradició aparegué en el tronc d'una olivera.

1300-1400
Se suposa que l'ermita de Santa Anna ja existix, perquè hi havia, o es posaren després, una sèrie d'importants taules pintades, suposadament en els segles XIV o XV, una d'estes atribuïda a Jacomart (de l'escola valenciana).
Desgràciadament durant la guerra de 1936-39 desaparegueren. El seu estil gòtic així ho pareix corroborar també.

1519-1521
Problemes amb el conflicte de les guerres de les Germanies. Pobles veïns (Silla, Catarroja, Picassent...) se sumen a la revolta dels "agermanats". Albal no hagué de participar obertament, per la seua dependència del Capítol catedralici.

1540
El poble ha anat creixent. Albal té ja unes 42 famílies, aproximadament uns 20 habitants. Es creu que el seu terme hagué de ser la meitat de l'actual, encara que no hi ha documents que ho corroboren amb exactitud.

1697
Es tenen notícies d'obres en l'església de la Mare de Déu dels Àngels. S'inauguren este any (han sigut costejades pel poble). Posteriorment es faran altres reformes i ampliacions.

1707
La Guerra de Successió tingué fortes repercussions a València. Felipe V abolí els Furs. Molts privilegis van ser danyats, la llengua valenciana entre estos. Albal no seria alié a açò.

1733
Es construïx el campanar de l'església. Atribuït a José Navarro.

1750
Diverses reformes s'han succeït fins este moment. L'ermita de Santa Anna s'anomena en un document d'esta època, famosa, segons es diu, pels seus prodigis.

1770
El Duc d'Híjar, propietari de la Baronia de Sollana, acollint-se al privilegi que en 1404 atorgara el rei el Senyor Martí, concedint plena llicència per a traure aigües del riu Xúquer, en els pobles limítrofs des d'Antella a Catarroja, fa la prolongació de la Séquia Reial del Xúquer que porta les seues aigües fins a Albal.
Per estos anys el nostre poble té ja uns 850 habitants.

1808 a 1811
La Guerra de la Independència esguita el nostre poble. A l'Ajuntament se li comunicà que la quinta corresponent s'incorporara a files per a lluitar contra els francesos.

1841
El procés de la desamortització dels béns de l'església porta a la subhasta del patrimoni del Capítol catedralici. Passarà a les mans d'industrials i comerciants vinguts principalment de València. El Capítol perd així el seu domini feudal sobre Albal.

1850
El ferrocarril València-Xàtiva està previst que passe per les nostres terres. Però no s'ha previst que hi haja estació. (En 1859 la línia València-Almansa està acabada). El nou mitjà de transport està acaparant prou interés, encara que d'una manera secundària en el que al nostre poble es referix.

1856
Naixia el 8 de desembre Carlos Ferrís Vila, que arribaria a ser una de les màximes personalitats que ha donat el nostre poble.
Fundà el sanatori de Fontilles, entre altres obres molt reconegudes, en 1909, en 1904 segons altres. Moria a Gandia en 1924. El poble, en reconeixement a la seua gran vàlua, li ha dedicat una avinguda (Av. del Pare Carlos Ferrís) i un bust seu figura a la Plaça de la Constitució.

1860
S'introduïxen els primers motors a vapor o "gas pobre" (llenya), aplicats a traure aigua dels pous. Hui en dia l'electricitat ha substituït al vapor. Els primers d'estos motors començaren a funcionar a primers de 1900.

1864
Hagué de ser any molt plujós. Les aigües devastadores del Xúquer inundaven el 4 de novembre Alzira i els pobles de les seues vores. Albal també sofrí les seqüeles, afectà a més de la meitat del terme.

1881
Albal té un cens superior als 1.700 habitants. Es fa una nova capella en l'església.

1885
Any negre, el còlera causà nombroses morts. Es calcula que unes 60 persones moriren a causa d'esta epidèmia.

1897
Nova inundació.

1900
La llum elèctrica comença a ser instal·lada.
L'Ajuntament, sent alcalde el senyor Bautista Muñoz Sanchis, comprà a José Torres Torner un terreny per valor de 9.605 ptes. per a edificar l'actual Col·legi Sant BIai (per a esta adquisició se sol·licità un préstec al banc a llarg termini).

1915
(23 desembre) Queda legalitzada com a obra benèfica la "Fundació Juan Bautista Esteve Muñoz". Juan Bautista Esteve Muñoz va ser alcalde en 1862. Llegà 47 fanecades. Francisco Vila Blanch gestionà la inscripció de la fundació en el Registre el 10 d'agost de 1914.

1917
(9 octubre) Es funda el Sindicat Agrícola i Caixa d'Estalvis, hui anomenada Cooperativa Agrícola Sagrat Cor de Jesús, i Caixa Rural d'Albal.

1925
Es funda la Banda Societat Joventut Musical Albal. Fundador: el mestre senyor Domingo Vela Alcaine.

1930 a 1939
La Segona República i la Guerra Civil portaren notables canvis a la vida del poble.

EFEMÈRIDES A PARTIR DE 1939:
En la història més recent hi ha fets quotidians que han quedat quasi oblidats. Amb esta relació volem ressaltar eixos moments que, sense ser transcendentals en la vida del poble, l'han anat marcant i formant fins com hui el coneixem. Vegem a continuació alguns d'estos.

1939
Es refà la Joventut Musical d'Albal. Conten que per a combatre la sequera baixaven des de l'ermita la imatge de Santa Anna i la portaven a coll pel poble. En 1939, quan recorria els carrers, unes persones la trencaren. Algú arreplegà els trossos i els portà al rector Luis Arnau Molés que manà restaurar-la, i quedà perfecta. Fa 25 anys baixaren la imatge, i en les bodes d'or de la seua restauració. L' antiguitat data d'uns 700 anys.

1943
Els alumnes del senyor Casot Julio Nebot dedicaren al seu mestre una placa en el carrer del seu nom.
L'edifici de l'Ajuntament, construït en 1858, a causa del seu estat ruïnós, va ser derrocat, al costat d'unes vivendes i aules escolars que estaven a la plaça Emilio Castelar, hui plaça del Mercat. En el solar, ja que l'Ajuntament s'ubicaria en el carrer Santa Anna número 10, es construiria l'actual mercat.

1945
L'Ajuntament compra a Juan Puchalt Martínez l'edifici siti al carrer Santa Anna núm. 10, destinat a seu d'este, per un cost de 112.000 ptes.

1948
El 22 de maig es crea la Biblioteca Municipal.

1950
Es construïxen 48 vivendes de protecció oficial conegudes com "cases barates".
En sessió del 19 d'octubre, l'Ajuntament acordà la construcció d'un monument al Pare Carles Ferrís, fill de la localitat i fundador del Sanatori de Fontilles.

1953
La Torre ha quedat inclosa en el Patrimoni Artístic Nacional, en l'Inventari de Castells, Torres i Muralles de l'Antic Regne de València. El llavors delegat regional Sr. Salvador Ferrándiz Luna la confirmà com "Torre àrab", assenyalant el semblant amb la torre, també àrab, del poble de Godelleta.
L'Ajuntament acorda fer un Centre d'Higiene Rural i una casa per al metge.
Es funda la Unió Esportiva Albal. Té el seu camp en terrenys arrendats al costat del Col·legi Sant BIai.

1955
Es derroca un local municipal i les cases núm. 1, 3, i 5 del carrer Llarg (en una d'estes nasqué Matías Vila Polo) per a l'obertura del carrer de L'Eixample al de la Mare de Déu dels Àngels i ampliada la plaça de la Constitució. L'obra costà 111.384,86 ptes.
Supressió de la línia de tramvies València-Silla, causant considerable trastorn a la població. S'hagué d'establir parades de les línies de Catarroja i Picassent.

1956
(26 juliol) S'inaugura el monument al P. Carlos Ferrís Vila.
Es fa el Centre d'Higiene Rural, amb vivenda per al metge. El construí Dionisio García Campos, en terrenys propietat de l'Ajuntament, per un cost de 121.287 ptes.

1957
(14 octubre) Arribà la inundació a Albal. A València ha sigut molt dramàtica.

1959
Es fan 5 vivendes i 4 aules al pati del Col·legi Sant Blai en la part que dóna al carrer Dr. Fleming.

1960
El 30 d'abril es construí el depòsit d'aigües potables. Esta instal·lació substituí al servici de 5 pous antics que assortien d'aigua a la població.

1963
S'instal·la la xarxa de distribució d'aigua potable.

1965
A l'agost hi ha escassetat d'aigua, per a pal·liar-la es prengué de la xarxa que passava per davall del recinte de l'ermita de Santa Anna, d'un dels motors d'una comunitat de regants.

1966
S'instal·len els comptadors d'aigua potable.

1967
S'han donat este any 127 naixements, 36 matrimonis i 33 defuncions.

1968
Este any es donen 108 naixements, 46 matrimonis i 51 defuncions.
Es pavimentaren 26 carrers amb un total de 23.000 m2 i un cost de 4.000.000 de ptes., a càrrec dels veïns.

1969
L'Ajuntament comprà 3 fanecades en la partida del Ràfol de Catarroja, per valor de 80.000 ptes., destinades a depòsit de fems. Es comprà a Manuel Todera Company i germans.
(20 juny) Naix la Caixa Rural d'Albal.

1971
S'inauguren els nous locals de la Caixa Rural d'Albal.
El Governador inaugura les noves instal·lacions de la Cooperativa Agrícola del Camí de la Foia, obres pressupostades en 3.525.245 ptes.
S'inauguren els locals de la Caixa d'Estalvis de Torrent (12 de novembre).
La instal·lació de l'enllumenat públic costa 3.000.000 ptes.

1972
L'Ajuntament compra un hort de 31 fanecades i 1 quaranté a María Sala Chapaprieta, per 5.000.000 ptes., destinades a poliesportiu.

1973
La casa sítia a la plaça del Mercat núm. 1 es derroca perquè el mercat forme illa.
(17 desembre) S'inicien les obres per a la reforma de l'Ajuntament.
Provisionalment, les oficines es traslladen al núm. 1 del carrer Mestre Serrano.
Es prepara el projecte d'Escut Heràldic municipal per a Albal.

1974
(10 febrer) Primer Trofeu "Juan Marí".
Es construïx el poliesportiu, pressupostat en 2.245.524 ptes.
(21 juny) Es compren a Manuel Matutano Dander 6 fanecades i 2 quarantens per 731.500 ptes., per a ampliació del cementeri municipal.
Es comprà a Francisco Vila Cánovas (en 1968) un camp de 14 fanecades i 1 quaranté en la partida del cementeri per a construir un nou col·legi (el Juan Bta. Esteve Muñoz). S'escripturà el 8 d'octubre.
Es posen els primers semàfors a l'Avinguda Corts Valencianes, encreuament amb Av. Pare Carles Ferrís.

1976
Es fa l'ampliació del cementeri.
Es fa l'edifici de la Germandat Sindical de Llauradors i Ramaders (costà 2.500.000 ptes.) sobre un solar de 256 m2.

1977
L'Ajuntament obri un pou a una profunditat de 180 m. que s'obté un cabal de 3.500 l/minut.
S'inaugura el col·legi públic "Juan Esteve Muñoz", el cost del qual ascendix a 20.893.000 ptes.
La Cooperativa Agrícola dóna una ambulància per al servici local.
S'instal·la un rellotge carilló elèctric en el campanar. A les 12 toca l'Ave Maria de Schubert.
S'aprova el projecte d'escut per al poble.
Al juliol s'acaba la piscina municipal.
Es crea la Falla "Poble d'Albal".

1978
En el lloc del Centre d'Higiene Rural i vivenda del metge es fa l'Ambulatori.
(21febrer) Es posa l'actual nom al col·legi Sant Blai. Anteriorment n'havia tingut altres.

1980
L'Ajuntament compra a Antonia Marí Martínez 4 fanecades i 3 quarantens per 5.400.000 ptes., per a la construcció del col·legi públic Sant Carles Borromeo.

1982
La fundació pública municipal "Residència Municipal d'Ancians, Antonio i Julio Muñoz Genovés" va ser instituïda per l'Ajuntament en sessió de 19 de desembre, sobre la donació de la Sra. Julia Genovés Prats.


A partir d'ací, les coses ja són molt recents i àmpliament conegudes: s'obrin nous carrers, noves organitzacions de falles, s'ha millorat el poliesportiu amb parc infantil, s'han preparat motors perquè no falte l'aigua potable, s'han fet nous projectes urbanístics, s'ha construït una Casa de Cultura, etcètera.

Text obtingut del llibre d'Andrés Alcolea Palazón i Miguel Oller Gregori
"Albal, de Santa Anna a La Florida"


Carta Pobla

LA CARTA-POBLA D'ALBAL
Any 1244



Carta Pobla d'Albal (13-10-1244)
Archivo de la Catedral de Valencia.
Pergaminos: legajo 15 : 6 / a


Transcripció

Després que els nous senyors es possessionaven de pobles i llocs havien d'escometre la tasca de repoblar-los. Arribaven noves gents i se'ls concedia casa i terres davall certes condicions.
Els drets i deures, tant del senyor territorial com dels repobladors, s'arreplegaven en un document notarial. A este document se li diu carta-pobla. El professor Gual Camarena la definix com un contracte col·lectiu per a la població o repoblació d'un lloc (i per al cultiu de la terra) entre el senyor i els repobladors, en el qual generalment s'expressen deures i drets mutus, junt amb importants disposicions de caràcter polític, religiós, econòmic, militar i administratiu.

Els canonges oferixen als nous pobladors l'alqueria d'Albal amb els seus termes i pertinences perquè els treballen i milloren. Els repobladors, com a bons vassalls, prometen ser fidels i lleials.
Les cases se'ls concedixen lliures de tot tribut; no obstant això, de les terres hauran d'entregar la quarta part de les collites normals i quantitats inferiors quan es donen dins de camps plantats d'arbres. I de figues seques la desena part!
Hauran de moldre el blat en el molí i les olives en l'almàssera del Capítol. I coure el pa en el forn que posseïen els canonges, deixant en pagament la tercera part del pa; sense que els nous pobladors puguen alçar ni molí, ni almàssera, ni forn.
Tindran, també, l'obligació de formar part de l'exèrcit junt amb els canonges.
Els primers llocs del regne que es repoblen queden subjectes al fur (o lleis) d'Aragó. En altres, l'establiment es realitza subjectant-se al fur català. A partir de 1242 (dos anys abans de repoblar-se Albal) apareix el fur valencià.
L'establiment a Albal es realitza "ad forum et consuetidinem horta Valentia", o siga, subjectes al fur i costum de l'Horta de València.
La carta-pobla expressa que el govern del poble i l'administració de la justícia quedava en mans dels canonges i que els vassalls no podrien proclamar ni elegir allí a un altre senyor que no foren els canonges o el CabiIdo de la Seu Valentina.
Esta autoritat o poder dels eclesiàstics vindrà encarnada anys després en Ia figura del paborde.
Com els canonges no anaven a residir en el seu feu, en algú delegarien per a certs menesters o atribucions. I en eixe "algú" cal buscar el que poguera ser un embrió d'autoritat exercida per un veí de la localitat.
L'exercici de la jurisdicció i la partició de fruits evolucionà a través dels temps. Els canonges, a poc a poc, anaven soltant amarres. Com vorem més endavant, en el segle XVI ja no 'petxaven' tant, i, a més, Albal tenia el seu alcalde, nomenat pels canonges?
Mirant la relació dels nous pobladors ens podem preguntar: d'on procedia esta gent?
Cal recordar que alguns portaven com a cognom el nom del poble d'on procedien. I encara que, a vegades, els cognoms geogràfics fallen, no deixen de ser una brúixola que orienta.
Mirant els cognoms, i estrenyent molt la cosa, podem trobar estos possibles catalans: Guillermo de Subirats, Dominico Mir, Raymundo de Fornells, Pedro de Barberano (de la Conca de Barberà?)...
Vorem què es pot esbrinar dels altres. Hem tingut la paciència -i la sort- de poder compulsar els noms i cognoms dels repobladors d'Albal amb el document que porta la relació de caps de família de Calatayud. Este document és de 1253 i la nostra carta-pobla s'atorgava nou anys abans, en 1244.

Comparant els dos documents tenim:
Repobladors d'Albal- Any 1244Veïns de Calatayud - Any 1253
Stephano Johanni Joannis Stephani
Martino Petro Martinus de Petro
Eximeno Sos Eximeno de Sos
Joanni Sos Christoforus de Sos
Eximeno Sos Uxor Joannis de Sos
Egidio de Daroca P. de Daroquilla
J. de Daroca
P. Daroca

Martino, Dominico, Guillermo. Egidio, Joanni, Petro, són noms dels repobladors. Comparats amb els de Calatayud, veiem que d'un total de 1.063 caps de família hi ha:

Martino, 67 Egidio, 22
Dominico, 50 Joanni,93
Guillermo,22 Petro, 84

sense comptar els que estan en abreviatura i que poden correspondre als anteriors noms. Entre estos i d'altres menys freqüents hi ha un cinquanta per cent de noms iguals que els que porten els nous repobladors d'Albal. No volem dir que tals noms siguen exclusius dels biIbilitans, però si que s'imposa destacar tanta semblança.
Seguim comparant els nostres repobladors amb llocs i persones d'aquella època.
Egidio de Daroca. En 1203 hi ha un Petro de Daroca que és autoritat en Calatayud.
Pedro Moratono. Julián de Morata era síndic de Calatayud, i prop d'esta ciutat està el poble de Morata. En la província de Saragossa hi ha un altre municipi anomenat Morata. Arnaldo Vedello i Guillermo Vedello. L'investigador mossén Domínguez de la Fuente identifica Vedello amb Verdejo, i Berdello és un poblat de Calatayud.
A més, ens aclarix mossén Domínguez, que cognoms de possible procedència de la zona de Calatayud son Bomaraga i Morischa.
Ollo és un poble de Navarra i, entre els repobladors, tenim un Johanni Ollomario.
Pineda. Hi ha un poble amb este nom en la província de Barcelona, dos en la de Burgos i un altre en la de Conca. D'on podia procedir Bernardo de Pineda?
Tant Egidio de Daroca, com els Sos podien procedir de les viles del mateix nom. Viles d'Aragó.
Identificant als testimonis que firmen la carta-pobla es podria deduir d'on procedien els repobladors, perquè a vegades, estos firmants són senyors de llocs d'on isqueren gents cap a les terres valencianes i solen fer acte de presència a l'estendre's el document procurant que les condicions de l'assentament siguen favorables als seus antics vassalls.
En molts pobles es proclama patró al mateix sant que els repobladors veneraven en el seu lloc d'origen. Si el culte a Santa Anna -i a Sant Blai- no va ser decidit pel Capítol, es pot pensar que fóra establit pels repobladors com a prolongació de la devoció que ja professaven a estos sants en el seu lloc d'origen.
El detall curiós d'este document és que porta estampada la firma de cada un dels repobladors. Davant d'açò se'ns ocorre preguntar: és possible que tots saberen escriure? o caldrà pensar si firmava l'escrivà per ells? La resposta afirmativa és per a la segona pregunta.
Per la carta-pobla ens assabentem dels cultius: vinyes, oliveres, blat, lli, cànem i figues; a més se citen els "hortis", que són els camps destinats al cultiu de les hortalisses.
També tenim el primer cens de la nostra població: any 1244, 32 famílies i -com a mínim- 32 cases.

Informació obtinguda del llibre de J.E. Hernández Sanchis,
"Albal, Documents i notícies per a la història del meu poble".


© Ajuntament d'Albal · Plaça del Jardí, 7 · 46470 ALBAL (València) ·Telèfon 96 126 00 56 · Fax 96 127 08 61 ·info@albal.es